12 de maig de 2016

SÍRIA


MARONA
Lluís Llach
La mare plora, mare marona,
damunt les platges del seu cos 
pels fills que moren, roses obertes
i en la bellesa el quiet sanglot...
La mare plora perquè a les ones
bressola nàufrags del terror
i espera sempre una resposta
que no li dem ni tu ni jo...
La mare plora, mar i marona
mentre el vent xiula una cançó,
no la consolen les blanques veles
ni els jocs d’infants pel seu vell llom...
Mar i marona que amb el teu alè de vida
mous les onades i els batecs dels nostres dies,
dóna'ns per sempre més el bé de la pau.