8 de maig de 2014

EULÀLIA CANAL


Ànima Llibres acaba de publicar LA NENA QUE NOMÉS ES VA PODER ENDUR UNA COSA, un text d'Eulàlia Canal amb il·lustracions meves. En Josep Maria Aloy, en el seu blog Mascaró de Proa, en parla i jo l'hi agraeixo. L'Aloy diu això:

Eulàlia Canal i Valentí Gubianas donen vida a una història plena de tendresa que és alhora un cant a la màgia de llegir, escriure i explicar contes. Canal-Gubianas, un tàndem perfecte que ha donat com a resultat una petita i saborosa perla literària

"La nena que només es va poder endur una cosa"(Animallibres, 2014) explica que quan el mestre, en Juli, demana a la classe com es resol el problema de matemàtiques que els proposa, la Lena li respon que ella sí que en té un de gros, de problema: un problema que m'ocupa tot el cervell i no m'hi caben els altres. El problema és que la seva àvia farà cent anys i no sap què li pot regalar... L'espiral d'idees que li aporten els companys de la classe és difícil d'aturar... és com si hagués destapat una ampolla de cava. Però la Lena vol una cosa queemocioni la meva àvia , que la faci feliç. Els seus companys de classe, i també en Juli, el mestre, estan disposats a oferir-li un bon grapat de propostes. Entre tots trobaran una solució molt original al seu neguit.

... i de sobte els interrogants dels seus cabells es van desfer
i van caure suaus com fulles de tardor damunt l'orella...

No desvetllaré més coses per no trencar la màgia d'una història presentada amb molta sensibilitat i que cal llegir d'una tirada. Vull destacar-ne alguns detalls que, com a lector, m'han captivat: d'una banda, els comentaris que els nens de la classe dirigeixen a la Lena ja que donen per escriure'n molts, de contes, i potser fins i tot algun text de filosofia... Algunes respostes són tan excepcionals com espontànies i naturals.

... em llegia contes abans d'acotxar-me. La seva veu era com un
núvol de sucre, s'escampava entre els llençols i el coixí, i es quedava amb mi.

Altres detalls destacables tenen com a protagonista el mestre, per exemple, el fet que, quan demana alguna cosa a un alumne, li mira els ulls... o bé la fórmula que utilitza per fer silenci a la classe, o l'habilitat d'intuir que la Lena té un problema només mirant-li com té els cabells... També és d'una sensibilitat extrema la seva actitud quan els diu que avui ja no resoldran el problema de matemàtiques primer perquè s'ha fet tard i, segon, perquè ... avui ens hem ocupat d'un problema molt més important.

Les il.lustracions són obra de Valentí Gubianas, un excel.lent creador d'imatges susceptibles totes de despertar emocions intenses al lector jove i al no tan jove. Il.lustracions vives i acolorides per ambientar la quotidianitat de la petita protagonista i unes altres de ben fosques i grisoses per dibuixar el trist passat de l'àvia de la protagonista.

I és que la Lena tornava a rumiar. Què rumiava ara?

Si Eulàlia Canal utilitza recursos literaris atractius, Valentí Gubianas mostra uns recursos plàstics molt eloqüents. Així, tant podem trobar-hi descripcions molt belles en textos molt originals, com il.lustracions molt significatives que hi aporten una mirada complementària de gran interès... Text i dibuix han sabut fusionar-se oferint un producte de qualitat que honora la literatura per a gent jove, sovint menystinguda i, més sovint encara, poc valorada.

No és fàcil una complicitat tan gran entre dos creadors -el del text i el de les il.lustracions. Un tàndem creatiu que ha treballat amb una gran professionalitat i que ha donat com a resultat de tot aquest esforç una perla literària tan completa i tan ben acabada com feia temps que jo no veia ni llegia. Un regal que valdria la pena fer arribar a la mainada tant sí com no. Una petita joia de la literatura per a nois i noies que mereix ser coneguda, assaborida i disfrutada plenament.


Josep Maria Aloy