28 d’agost de 2012

ORIOL

Vas arribar pur com la neu quan tot el món era blau. Blau de fred, d'hivern. D'hivern que ens fa estar quiets. 
El món dormia i no se sentia res, ni tan sols els ocells liures que no paren mai i no fan soroll. Hi són sempre.
Creixeràs en un arbre alt i fort.
Juga amb nosaltres, t'hem esperat molt temps.
I un dia quan ja siguis gran, no ens deixis pas, segueix jugant amb nosaltres i lluita per fer les branques més fortes i més altes, per si torna un hivern, que tornarà, que puguis ser lliure i feliç.
I potser voldràs ser un ocell lliure, dels que no paren ni quan el món és blau.