14 de juny de 2012

GUITES

Se'n va la Patum, que no saps ben bé quan s'acaba perquè quan s'ha apagat la darrera guspira de l'últim fuet de la guita grossa, encara t'adones que hi ha Patum per estona i recordes totes les mirades que has creuat, les olors que has sentit, els moments preciosos amb els companys de festa, grans i petits. Me'l vaig trobar el dimecres de Patum poc després de veure el gegant vell en un carrer estret on hi havia persones que m'estimo molt. Ulls d'emoció pel retrobament. Avui sé que és feliç tenint aquesta il·lustració que s'enduran a Anglaterra, per, així, seguir amb el dubte de quan s'acaba ben bé la Patum. Per molts anys!!