31 d’octubre de 2008

LA BOTIGA


Avui, els meus pares tanquen la botiga. Per contra del què podria semblar es un dia alegre. Ho fan feliços i envoltats d'amics. El periodista David Bricollé avui ha escrit això a Regió7:
MEMÒRIES RERE EL TAULELL
Un llibret recull la història de la merceria Gubianas de Navàs
"Quan es tanca una botiga/ molt estimada i antiga/ en un poble qualsevol/ tot el poble se'n condol". Aquest fragment és el primer verset de l'auca que el poeta i escriptor mossèn Climent Forner ha dedicat a la merceria Gubianas de Navàs. Demà abaixaran la persiana per última vegada, i darrere hi quedaran 64 anys d'història i dues generacions que han estat envoltades de vetes, fils, botons, bosses de mà, perfums i passamaneria. La merceria tanca les portes per jubilació dels qui l'han guiada, Lluís Gubianas i Maria Rosa Escudé, i per falta de relleu, i amb ella el municipi perd un d'aquells comerços de referència. El tancament no tindria més rellevancia si no fos per les peculiaritats que s'hi han sumat en aquet comiat. "Nosaltres volíem plegar discretament, tancar la porta el dia 31 i cap a casa, però la cosa s'ha anat embolicant", diu amb un somriure permanent a la cara Lluís Gubianas, propietari de l'establiment, exregidor i activista social i cultural de Navàs. D'aquest comiat que avui es consumarà n'ha sortit fins i tot un llibre que és, de fet, un bocí d'història de Navàs. Els fills de Lluís Gubianas i Maria Rosa escudé -Montse, Jaume i Valentí- van voler que el tancament no acabés només en una simple baixada de persiana i adéu-siau, sinó que quedés en un bon record. Per això han editat un deliciós quadern que recull un petit dietari de la botiga des que va obrir les portes, l'any 1944, amb nombroses fotografies d'aquests 64 anys d'esdeveniments rere el mostrador. El quadern es completa amb escrits (entre els quals l'auca de mossèn Climent Forner) de navassencs que hi han tingut vinculació, i dels comerciants el carrer de l'Església. Del llibret se n'han editat un centenar d'exemplars per repartir entre amics i clients, però, vista la demanda que tenia, no descartaven fer-ne una nova tirada.
En aquesta recta final, Gubianas i Escudé no han volgut que la botiga anés submergint-se en la buidor. Per això, i aprofitant que dos dels fills són uns prolífics il·lustradors, les parets d'on s'han anat retirant prestatgeries s'han anat omplint alhora de dibuixos i cartells, com si una sala d'exposicions es tractés. Tampoc no hi falta un dels clàssics de la merceria, un diorama nadalenc dels que cada any des de fa dècades ha creat Lluís Gubianas per a l'aparador.